El Sant Sopar



Ara que entram  de ple en la Setmana Santa, volia fer una reflexió sobre un tema que moltes vegades hi he pensat. Un dels aspectes importants d'aquestes dates, evidentment, és la passió de crist, i conten les escriptures que aquests fet s'iniciaren amb el Darrer Sopar. Tenim clar que en aquest darrer sopar el vi i el pa agafaren el pes protagonista, però sempre m'he demanat, si fou el darrer sopar, què soparen?

Doncs cercant informació, que molta no n'hi ha, almenys en un principi bona de trobar; sabem que alguns historiadors apunten  a que menjaren alguns dels  plats típics d'aquella època: verdures amargues, una elaboració que consistia en verdures i herbes bullides ; pa àzim , un pa elaborat sense sense llevat;  pot ser peix d’aigua dolça  del riu Jordà i quasi segur xot rostit i Jaroset, unes postres a base de fruits secs i mel.

També, són molts els artistes que ens han il·lustrat aquest moment, tots amb la seva singular visió. Així,  i si per començar ens fixam amb les referències pictòriques, crec que la millor representació d’aquest moment és el quadre mural  de Leonardo Da Vinci. Malgrat sigui aquesta obra la més poc fidel als fets representats, ja que de tots era ben sabuda la poca devoció que sentia Leonardo per l’església.


La última Cena. Leonardo da Vinci.

I si el mural en si ja era motiu de controvèrsia, no ho és menys la part gastronòmica, ja que Leonardo va pintar clarament peix enlloc de carn, taronges i magranes en lloc d’herbes amargues, i ni senyal del xot pasqual. Podríem dir que el menú de Leonardo era tan políticament incorrecte con la resta d’obra. Però això no deixa de banda el que no ens fixem en ella, gastronòmicament parlant.

Si voleu veure aquesta obra a alta definició ho podeu veure a http://www.haltadefinizione.com/en/gallery/leonardo-da-vinci-the-last-supper.html , el registre es gratuït i fàcil i ens permet veure aquest i altres obres d’art amb alta resolució.















La Última Cena. Marcos Zapata (1710-1773)

Altres artistes també ens han mostrat el Sant Sopar i sols se necessiten un minuts revisant llibres i webs d’art per a veure com aquest Sant Sopar ens el presenten amb menús molt variats:  cabrit, plàtans i papaia, al mural pintat a la catedral de Quito; una obra de Marcos Zapata (1710-1773) .

  
Juan de Juanes .Última Cena.  (1562)

O pa, vi, taronges i sucre al quadre de pintor espanyol Juan de Juanes , pintat el 1562, i que es troba a El Prado.

  
'La Cena del Señor' (1763), una peça artística del Murcià Francisco Salzillo

També ens crida l’atenció l’obra  'La Cena del Señor' (1763), una peça artística del Murcià Francisco Salzillo que va esser restaurada fa poc temps amb motiu de la visita a Espanya del Papa Benet XVI a les Jornades Mundials de la Joventut de Madrid.
En aquesta escultura destaca, sens dubte la fruita, molta fruita: raïm, síndria, meló i fins hi tot pinya tropical.
Sigui el que sigui el que menjaren, aquells dotze homes  es van reunir a sopar amb el Mestre.  Aquella nit fou la del primer Dijous Sant, nit de  traïció, en què s'estava cuinant  la més tremenda de les conjures i  va ocórrer el miracle de l'amor de Jesús.


     Abans d’aquell sopar, com era costum a l’època va tenir lloc el lavatori dels peus polsosos dels deixebles, inclosos els de Judes, el traïdor. En aquell mateix sopar Jesús digué :  "Fills meus, un nou manament us dono: que us estimeu els uns als altres com Jo us he estimat. Tothom coneixerà que sou deixebles meus ..." "Preneu i mengeu, perquè aquest és el meu cos." "Preneu i beveu-ne tots d’aquest vi, perquè aquest és el calze que per vosaltres i per molts s'ha de vessar per la remissió dels pecats."

     La Sant sopar  no va ser res més que la primera missa que es va celebrar en el món i l’anticipació del sacrifici sagnant de la creu que ocorreria al dia següent. Fets que nosaltres recordam aquests dies.

  
Autor: Juan de Juanes
data : 1550.
Museu: Museo del Prado
Mides : 116 x 191 cm.
La recepta:
Jaroset:  1 poma verda ben picada, suc i ralladura de 1/2 llimona, 1/2 tassa de pasta de dàtils, 200 grams de nous mòltes, 2 culleradetes de canyella en pols, 1 culleradeta de mel, 1 cullerada de sucre, 2 dl. de vi dolç , un poc de gingebre mòlt (opcional).

Elaboració : Ratllar o picar  la poma, afegir-hi el suc i ralladura de la llimona, ho mesclarem be i afegirem les nous picades, la pasta de dàtils i el vi. Tot ben empastat. Finalment el sucre, la mel , la canyella i el gingebre. Amb tot farem una pasta que podem servir dins tassons amb una fulla de menta o usar per farcir una tarta, per exemple.

Bona Setmana Santa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog